jueves, 29 de enero de 2009

ONCE

Queridos y queridas bloggers: Estoy en proceso de recuperación, esa es la verdad, y esta tarde en el sofá naranja de mi casa he visto una hermosa película irlandesa. Se titula "Once" y es una hermosa historia con una bonita banda sonora. Sencilla, intimista, poética, real, sincera, sin alardes, que te va metiendo en la vida de sus personajes hasta que los conoces y conoces sus motivos, sus ilusiones, su historia, tan posible, tan humana, tan sencilla y tan compleja como la vida misma. La evidencia de que se puede hacer una preciosa película sin un gran presupuesto y la certeza de que no hay historias pequeñas.
Aquí os dejo un tráiler. Absteneos si deseáis en este momento cine de acción.


4 comentarios:

eli dijo...

Me l'apunto. Té bona pinta (Les teves referències solen ser una garantia i el paio està força bé, jaja) Cuida't molt, aprofita el sofà tot el que puguis, guapa.
Abraçadetes

dolors dijo...

A mi també em va agradar molt. La vaig trobar molt agradable de veure i de sentir. La música ajuda a trobar el fil de la vida, eh?. Recordo que em va fer arribar molt bons sentiments.
Un petó molt fort
Dolors

Carmen Cortés dijo...

Eli: segur que t'agrada (I la pel·lícula també, je,je)

Dolors: Estava convençuda que l'havies vist. No se te n'escapa ni una de les bones, eh? És preciosa.
Petonets, guapeta.

Anónimo dijo...

Coincido con Dolors. Una historia de amor y amistad con la música como hilo conductor de sentimientos , decisiones y afectos. También a mí me gustó mucho. Besos.
Jóse