Ahora hace 50 años y bajo el signo de Capricornio nacía Joan. Qué voy a decir yo! Los que lo conocéis sabéis que es una suerte compartir el tiempo con él.
Un besazo y un poco de todo para tí en este clip. Sonando, "Like a rolling stone" una de tus canciones preferidas. UN BESO.
MOLTES FELICITATS, JOAN!!
15 comentarios:
Moltes felicitats Joan i benvingut al club!
Como dica Carmen , un lujo para los que hemos compartido algún momento con él.
De las fotos, me quedo con la de Capitán Pescanova y , por supuesto , la de guerrero enmascarado (Im-presionante!)
Para los y las que no lo sabéis "bloogers", el Joan arrasaba entre las féminas, Que mala suerte la mía no haberlo conocido antes.
Tuvo que ser una maña la que lo puso en vereda y la que continúa viajando con él.
He tenido la suerte de compartir con Joan nuestro amor por la música y nos hemos tocado….. “unos temas” que quitan el sentío.
Joan, T'ESTIMO.
Molteeeees Felicitats!!!
LOLA
FELICITATS PAPA!
Ai que la tindrem amb l'armonica xD! Si te la hem regalat avui i ja saps tocar una canço xD!!
t'estimoo!
Xavi.
Manu: y qué me dices de la de boix noi? Y la de la banda del Rostemides bebiendo pastís?je,je
Un beso
Lolaaaa, se sienteee! Doy fe que los colegas hemos disfrutado un montón cuando os habéis juntao a tocaros...unos temas, je,je. Un beso
Xaviiii: "Just like a woman" per començar, Casi ná!
Aquells meravellosos anys !!!!!
Quin video que t'ha muntat la Carme, m'ha fet plorar.
Felicitats Joan!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sònia
pd. He intentado hacer el comentario en el bloc pero soy un desastre y creo que no se ha grabado bien.
Felicidades Carmen por este vídeo que es muy bonito
Quin video més maco, Carm,en!
Per molts anys Joan!
Moltes gràcies a tots ,el plaer es meu de comptar amb una cartera d'amics com vosaltres amb els que sovint passem moments molt bons.A continuar així, i res de nostàlgies que lo bó encara està per venir,estic molt content amb de com m'està anant la vida(aquest video m'ha recordat moments molt macos)i com que la memoria comença a fallar més val mirar endavant i oblidar-se d'aquest senyor amb nom alemany que m'amaga les coses.Manu ens continuarem trobant "por ahi" si pot ser en algun viatget que ja toca i adaptandonos cuando vamos en grupo i quan calgui no?.Lola continuarem combinant la piloteta de basquet amb instrument i cava i per supossat el teu art a la cuina.
Gracies Xavi per reconeixer publicament el meu art,et continuaré castigant les orelles ja que veig que no et molesta,així mentres toco no et guanyo a la Play un petó t'estimo.
Carmen moltes gràcies PER TOT,ets molt generosa amb la gent que estimes un petó t'estimo.
Sonia que dir-te?Molt bons anys aquells però encara en queden de molt bons no? ens hem fet una mica més grans per`encara ens ho passem bé,tinc la sort de comptar-te entre els meus millors amics.
Montse tens raó la Carmen es una artista la veritat es que te molta gràcia i ens fa disfrutar a tots amb el seu blogg.
Ja no m'enrrotllo més fins aviat a tot-hom
MOLTES FELICITATS JOAN!!!
Segueixes igual de bé. La Lola té raó.
M'ha agradat el video de la Carmen, per variar.
Però espera..., que encara hem de fer moltes i moltes més coses, eh?. Per començar veig que aquest estiu inaugurarem un altre instrument musical! Ja m'imagino l'Andreu al teu costat amb la guitarra. Bé, bé.
Petons,
Mercè de la Cala
Del vídeo només puc exclamar OOOH! I d’en Joan només dir que dona gust ser germà seu.
Josep Maria
Qué lástima que me incorpore tarde al chat!!! Con lo que me hubiera gustado que mi cuñado/amigo me hubiera dedicado una dedicatoria después de toda la vida juntos...Lo de ser hermana de Carmen es lo que tiene, que somos un pack.
Por cierto, recuerdas que te conocí en la puerta de los apartamentos de Benidorm dormido ENCIMA DE UNA MOTO!! Ahí estaba yo espiándote por una ventana y diciendo: "fijo que este cowboy viene a por mi hermana". No era como si hubieras venido en un corcel blanco pero a Carmen le debió de parecer...
Tendría tantas anécdotas que llenaría el blog aunque seguro que no aburriría a los lectores porque convivir contigo ha sido y es una divertidísima aventura.
Muchas felicidades mi Juanito!!!!
Desde les terres de la Cala moltes felicitats a Joan , estas molt guapo a la foto, Besades per tots.
Quin recopilatori que ha fet la Carmen i quins comentaris tan suculents.
Moltes felicitats, Joan!
No sóc el homenajeado, per fico cullerada entre aquests comentaris tan suculents, com dius tu, Eli.
Gràcies, Sònia, Montse, Josep Mª, m'agrada que us agradi el clip.
Joan, vaya epístola, colega!!
Mercè, vés preparant la barbaQ que els músics ja hi són, je,je.
Pepa, "el corcel blanco" en cuestión era una Sanglas azul que nos llevó por toda España a pesar de echar aceite por todas partes.
Rosa, no pude ir a la exposición de Mon, qué pena! Ya sé que fue muy bien.
besos para tod@s
Mercé jo també m'ho imagino....i espero que no ens declarin persones non grates a la Cala,ara que riure ...riurem,com sempre vaja.Molts records a la famili i una abraçada ben forta.
Josep Mª.Germà, el mateix dic,els Llagostera Garí som així de collonuts,consti que no et faig la pilota perquè em facis un bon regalet eh? ,siiii ho celebrarem com Deu mana i la convidada serà bona.Una abraçada
Pepa afortunadament algunes d'aquestes anècdotes i aventures les hem compartit i les seguirem compartint .Un plaer ser el teu "cunyaaaaaaaaoooooo".Ets bona persona i mai he entès que tiresis més cap a Madrid que cap aquí,bé ningú es perfecte.Son moltes més les teves virtuts,entre elles la de ser una molt bona padrina d'en Xavi,trobo que l'estàs malcriant molt bé.Gràcies pels teus piropos.Besos
Gracies Rosa,veig que ja no sou terres del Ebre sino Terres de la Cala...que n'aprenguin els independentistes.Una felicitació així sempre té sabor a arrosejat i escamarlà jejeje.Espero que esteu bé,ens veurem per aquestes Terres de l'Ebre ja que per les Terres del Besós veniu poc.Records al"amigo Roberto".Una braçada
Gràcies Eli,a aixó del blogg nomès hi falten les copes per petar la xerrada,llàstima que la informàtica no ha arribat encara tant lluny.
Bé no m'enrrotllo més que no havia escrit tant desde quan em manaven fer copia als Maristes
Muchas felicidades Joan!!!
...que viente años no es nada...
Besicos chicos.
Publicar un comentario