martes, 26 de febrero de 2008

EFREM NUKY



No sé quién és Efrem Nuky. No sé su aspecto, ni sus horarios. No he oído nunca su voz ni he visto el color de sus ojos. Sé que kería a sus amigos, que las cosas no le salieron bien, y que lo dejó escrito en la calle, donde probablemente pasó muchos ratos.

Dejo a vuestro gusto imaginarle una cara, suponerle un sueño, especular con sus colegas, sospecharle unos problemas, vislumbrarle una salida.

Efrem se quedó para siempre en las escaleras del Passatge Riu Mogent...aunque esté en Murcia.

9 comentarios:

Manu dijo...

Se me ocurren dos cosas. Primera, ni internet, ni messenger ni hostias; un spray y una pared o una acera (y encima se entera más gente). Segunda, este vuelve!

Anónimo dijo...

Dice que volverá y eso ya es esperanzador.
Yo no me imagino cómo es pero si que me gustaría coger una tiza y escribir: “Tranquilo Efrem. Vuelve cuando quieras. Aquí, te esperamos”.

Besitos.
PEPA

Anónimo dijo...

Bé, ja veig que trobes històries per tot arreu. També podria ser que Nuky no fos el cognom, que fos la persona a la què li diu que tornarà, o no?
Petonets, guapa, tu sempre amb la càmara a la butxaca.
Montse

Carmen Cortés dijo...

Ei! Qué cariñico le hemos cogido al Efrem! Igual está en Murcia comiéndose una pipirrana por su sitio!

Anónimo dijo...

Cada día pones algo nuevo¿eh? Lo del Bubbleshare est,a muy bien, pero lo de la Janis....!! ¡Qué mujer! Reina, reina de verdad.
Besos
Jóse

Anónimo dijo...

Tu flipes molt, Carmen, que ho sàpigues, bueno, ja ho saps. L'Efrem s'estarà menjant una pipirrana a Múrcia, però jo em menjaré aquest dissabte al "Falconcrest" d'ns amics, una calçotada ben sucadeta en romesco que jo sí que fliparé. Escolta, tens uns amics molt aventurers... I nosaltres currant de valent!
Be7s
Eli

Anónimo dijo...

Avui he entrat al teu bloc per posar-me al dia de totes les novetats. Si em despisto alguns dies ya tinc feina acumulada de llegir tots els teus originals i fantàstics escrits.
Et saludo, un petó i fins demà que ens espera un altre tipus de feina acumuluda, desgraciadament no tan atractiva com aquesta.
Mercè

Carmen Cortés dijo...

Gràcies Eli, Jóse i Mercè pels vostres comentaris!Besitos!!!
Hola mis chicos!!Joan, fa un dia preciós a la Cala, l'Andreu sentirà molt no poder veure el partit del Barça amb tu (i jo també)Requetemuà!!
Xavi, avui no tindràs a la teva mare hooligan fent soroll, però ja m´ho explicaràs. A veure si feu bon paper a la Bisbal i amb el Cadet A. Requetemuà.

Anónimo dijo...

Estan a la Cala, però, pots
disfrutar de dos plaers. veure el Barça i disfrutar de les virtuts culinaries d'aquest magnific poble a més d'estar en bona companyia! Petons i ho oblidis, ETS UNA ARTISTA!

Hola mama! m'estic concentrant pels partits d'aquesta tarde..aquests del Sam Pep m'exploten pero ami ja m'agrada:)!
Avui ja et dedicare algun bàsquet!
Espero que fem un bon paper a la bisbal. I si avui amb el A guanyem al Hospi els deixem fora, aixi que sera un partit molt complicat.
Ja parlarem aquesta nit!

Un petoo!

MuaaK!

Joan i Xavi.


P.D.Si veus alguns dels meus amics els i dius que records de part meva!