miércoles, 22 de julio de 2009

CAVTAT

Pinos, palmeras, embarcaciones, cafés sobre el mar, waterpolo marino, calles que suben y calles que bajan, puestas de sol espectaculares, diques para bañarse, playitas, sobes entre buganvillas... Los sobe son la alternativa a los hoteles: apartamentos y habitaciones en casas particulares. Más baratos, más auténticos, y muchas veces situados en lugares privilegiados.

Cavtat que en croata suena Tsavtatt. Una bahía y dos penínsulas y unas islitas que le calman el mar y la protegen. Se llega siguiendo la carretera de la costa hacia el sur, con impresionantes vistas y no apta para cardíacos en algunos tramos.

Es un lugar tranquilo, donde tomarte unas cervecitas en una terracita sobre el mar viendo ponerse el sol es un auténtico placer.

5 comentarios:

Josep Maria dijo...

Aquells que, de moment, encara no fem vacances agraïm un bon reportatge que ens inspiri, ens motivi i ens escurci l’espera com han estat aquests dos darrers posts. Del paisatge no dir res més que sedueix i transmet proximitat i calma. Pel que es veu a les fotografies la gastronomia basada en bones matèries primeres garanteix reposar les forces que calen per encarar tants desnivells orogràfics. Pel que fa a les conseqüències de la guerra és bo que es recordin i alhora es recordin, també, les seves causes.
Sento que m’estic perdent, des de la meva Badalona, unes quantes vetllades narratives i suposo que també gastronòmiques i etíliques que tindran lloc a La Cala. Que hi farem?...

Pilar dijo...

¡Pues ahí también me tomaba yo unas cuantas cervecitas, ya lo creo!¡Carpe diem!
Un besazo

Carmen Cortés dijo...

Hola, Josep Mª! Si vols baixar a La Cala per gaudir de les vetllades, ja saps que ho pots fer quan vulguis, així ens explicaràs també com va anar amb el Malkovich per Peralada. Petonets per a tots.

En fila pondrías los cascos, Pilar, je,je!!

Besitos desestresados.

Manu dijo...

Josep Maria i Pilar, jo només puc dir-vos que a les tapes rapitenques (Uns quilómetres al sud) esteu convidats. Evidentment, la colla badalonina i calera també.
Les vetllades gastronómiques, narratives i etíliques estan garantides.
PS.- Si sou més noies que nois , millor
Petons

Carmen Cortés dijo...

Uy, si estamos on line...je,je, Manu, dí que sí, je,je,tú por si acaso echa la caña, maño!