viernes, 25 de marzo de 2011

POSTCARDS DESDE SEVILLA (y 4)

Si tú te vas, si tú te vas, yo me quedo en Sevilla hasta el final... cantaban los hermanos Amador, alias Pata Negra en su LP "Blues de la frontera".
Yo me he ido de Sevilla, pero me he llevado unos cuantos recuerdos, aromas, sabores, y ganas de volver.
Y cómo no, unas cuantas postales que dejo aquí acompañadas del duende de los Amador.

11 comentarios:

eli dijo...

Doncs molt xules les entrades de Sevilla que realment té màgia, com tu, que saps apreciar els detalls bonics a tot arreu i compartir-los. Petonets artista.

Carmen Cortés dijo...

Bé, no sé si diria el mateix el Joan, quan vaig badant i fent-lo esperar per tot arreu. MERCI!

Pepa dijo...

Sevilla tuvo que ser...con su lunita plateaaaa!!! Qué dos entradas más chulas...y además ingeniosas y artísticas. Y pensar que los sevillanos se creen que son los más grasiosos...para grasiosa mi zizter, mi arma.
Besitos!!!

Carmen Cortés dijo...

Gracias Pepa, ya sabes que me lo paso bomba con mis montajes. Nos lo hemos pasado la mar de bien. Bueno, siempre me lo he pasado bien en Sevilla, la primera vez fuiste testigo, jeje. Esta vez no he hecho de Tina Turner ni he alucinado a los taxistas sevillanos, pero casi mejor,jejejeje
Bezito!

Manu dijo...

Muy buen el reporteje, muy bueno el fondo musical, muy bueno (debia de estar) el moriles, muy buenos los protas, muy buenos los comentarios...
Besotes.

Carmen Cortés dijo...

Tó bueno estaba Manu!! Probamos una tapas... mmm...ricas, ricas!
Por cierto, mira qué casualidad, en la canción de Pata Negra sale nuestra estimada India:

"Dicen que vengo de lejos
cantando pasé la vida
desde la India a Triana
desde Triana a Sevilla"

Besos y a disfrutar del delirio de color del Rajastán!

Montse dijo...

Ja veig que heu triunfat per l'Al- Andalus i que heu fet molta penitència per bars i restaurants, jajaja. Molt bé els reportatge!

Carmen Cortés dijo...

Gràcies Montse! Què seria dels viatges sense la gastronomia, jejeje

Carmen Cortés dijo...

...i l'enologia!!!!

Anónimo dijo...

Jo!, to mu bonito. Requete-bien!!!
El Joan i tu heu d'estar ben contents, entre foto i foto un Tio Pepe i el jamoncito que no falti. Je, je, i ara a preparar la propera sortida, eh? Però recordeu de fer un kit a la Cala.
Mua.
Mercè

Carmen Cortés dijo...

Hola Mercè! La paradeta a La Cala és indiscutible! Els soparets i/o dinarets caleros en bona companyia són imprescindibles, i les passejadetes també. Així que fins aviat. Muà!