Són festes a Badalona, i els carres estan plens de bèsties de foc, dragolins i diables que ho omplen tot de llum i soroll.
Petits i grans es protegeixen de les espurnes, i corren enmig d'aquesta lluminària, que no és el foc salvatge que desfà amb la llepada, sinó una fera casolana plena de xiulets i trons. 
Foc domesticat per a les nits d'estiu. 
9 comentarios:
Vaya, vaya. Estas fiestas no las conocía yo. Solamente las de Sant Anastasi.
Qué colorido!!! Y tú Carmen, de qué te disfrazaste? No me digas más, de reportera de fuego, no?
Si que me gustaría saber si los Hnos. Llagostera se vestían en esta fiesta de dragones o de diablos porque fuego y ruido...
Besitos.
Que paséis buenas fiestas, gente de Badalona.
(Pepa, es más fácil que Carmen se deje la cartera en casa que la cámara, je,je)
Els ocellets ja van tornant al niu...Ens veiem!
Of course, Pepa y Pilar, yo siempre de reportera, en el mogollón, sin cartera, sin llaves, pero con mi camarica.
Piu, piu, sniff, sniff...(Ai, que cada dia queda menys, Eli)
Bones festes badalonins!
Gracias, Manu!! Espero que el pie vaya viento en popa! Besos
Algú dubta que les festes de Badalona són sonades, sabent qui té responsabilitats en la seva organització?. El correfoc de Sant Anastasi és ja un referent per tots aquells malalts de foc i del soroll. Badalona va ser la primera ciutat catalana que va organitzar un correfoc infantil perquè els seus nens i nenes vagin aprenent-ne i ha servit de model per altres ciutats.
És clar que sí, Josep Mª!!
Pepa, els Llagostera broders som adaptables i camaleónics i si cal ens disfressem de "joteros". Algú ho dubta?
Publicar un comentario